La Comunitat de Pràctica de la CARM impulsa l’avanç d’estratègies alimentàries locals
La setmana passada, la Comunitat de Pràctica de municipis entorn a les Estratègies Alimentàries Locals, establerta en el marc de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) va celebrar la seva segona trobada, amb la participació de deu ajuntaments i un consell comarcal de la regió metropolitana de Barcelona (RMB). La sessió va permetre acordar el full de ruta per al primer semestre de 2026 i compartir experiències sobre governança alimentària a nivell municipal.
Alimentació saludable
La jornada de la Comunitat de Pràctica també va servir per consolidar aquest espai com un punt de trobada estratègic entre actors locals i metropolitans per fer xarxa, generar sinergies i donar suport mutu en l’elaboració i implementació de polítiques alimentàries locals. La iniciativa s’emmarca en la missió ‘Alimentació saludable’ del Compromís Metropolità 2030, on la CARM actua com un instrument de coordinació per fomentar sistemes alimentaris més justos, sostenibles i saludables a escala regional i local, amb la implicació de diversos actors públics i privats.
Durant la trobada, els municipis van prioritzar tres línies de treball per al proper semestre:
- Webinar sobre programes d’educació alimentària.
- Taller sobre relleu generacional agrari.
- Visita de camp sobre infraestructures per als circuits curts de comercialització.
La jornada va incloure una sessió formativa amb la Dra. Alessandra Manganelli (Observatori FARO – UB), que va oferir una ponència sobre com les ciutats d’arreu del món integren l’alimentació en les seves polítiques públiques. Manganelli va presentar tres enfocaments clau de governança que els municipis poden activar segons el seu context polític i organitzatiu.
També es va donar veu a l’experiència de Mataró, un dels municipis implicats en la construcció d’una política alimentària municipal integral. Durant la seva intervenció es va destacar la constitució d’un grup motor interdepartamental amb 14 professionals tècnics i agents externs per coordinar accions vinculades a la Carta Alimentària aprovada el 2020 i al recent Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari. Aquest cas exemplifica com el lideratge polític i la continuïtat tècnica poden generar estructures estables i replicables per a altres municipis de la regió.
En el taller final, els participants van identificar tant facilitadors de la transversalitat —com els grups motors, projectes visibles i xarxes supramunicipals— com les principals barreres, entre les quals destaquen la falta de lideratge estable, els recursos insuficients, la rigidesa administrativa i les dificultats de coordinació interna.
La trobada va confirmar que l’alimentació és un vector estratègic per als municipis, però que encara cal consolidar estructures, recursos i suport territorial per desplegar polítiques alimentàries robustes. Projectes com la Comunitat de Pràctica, que promouen l’intercanvi d’estratègies i experiències a nivell supramunicipal, es consideren un bon punt de partida per situar l’alimentació a l’agenda política i treballar-la de forma transversal dins dels consistoris.