La COP30 i l’era de la postnegociació. La importància del món local en els acords globals

Nacions Unides ha volgut destacar que l’acord de Belém, Mutirão Decision, permetrà impulsar el finançament climàtic, tot i que finalment s’ha omès la menció explícita al full de ruta per la transició dels combustibles fòssils, fet que ha generat reaccions de preocupació entre les persones expertes.

Com a punts més positius, segons el Think tank internacional IDDRI dedicat al desenvolupament sostenible, a Belém es van destacar assoliments respecte a l’Acord de París que es comencen a visualitzar: una flexió en la corba d’emissions, la disminució dels costos tecnològics, l’assoliment de nivells rècord en la producció global d’energies renovables i l’augment de les inversions en energia neta, així com els beneficis i oportunitats econòmics i socials que l’acció climàtica aporta. Tanmateix, es va continuar destacant que encara queda molt camí per fer, i que cal que s’ampliï i s’acceleri l’ambició de forma urgent, ja que, de seguir com fins ara, l’escenari és de superació de l’increment del 1.5ºC de temperatura mitjana global.

Pel que fa al debat sobre l’establiment d’un full de ruta per a l’abandonament dels combustibles fòssils (TAFF roadmap, en les seves sigles en anglès), tot i que la petició inicial va ser signada per 82 països, entre els que s’inclou Espanya, la oposició d’altres sota la influència dels lobbies petroliers, va provocar la impossibilitat d’arribar a un consens en les negociacions, i per tant, finalment, no ha format part del Mutirão Decision. La ferma posició de la presidència de la COP30, representada per André Corrêa do Lago, ha acabat convertint la petició en una iniciativa que es vol que sigui dirigida per la ciència i que sigui treballada de forma inclusiva, tal com recull el diari ARA.

Així, a la ponència final, Corrêa do Lago, va explicar que per definir aquest full de ruta es convocaran diàlegs d'alt nivell i trobades amb països productors i consumidors. Els resultats de tots aquests debats —inclosa la primera Conferència Internacional per a l’eliminació gradual dels combustibles fòssils, que se celebrarà l’abril del 2026 a Colòmbia— es presentaran a la pròxima cimera, la COP31, que tindrà lloc a Turquia. Per tant, Brasil s’erigeix en aquest context com a líder del debat global sobre el futur dels combustibles fòssils, amb l’anunci dels processos per l’elaboració de dues iniciatives: un ‘Full de ruta per a la Transició dels Combustibles fòssils de manera justa, ordenada i equitativa’; i un ‘Full de ruta per aturar i revertir la desforestació’.

En definitiva, la COP30, deixa altre cop la sensació que hi ha avançaments, però no suficients, o no amb prou suport i, sobretot, no prou ràpids o amb la suficient ambició per a fer front a la transició que es requereix si encara esperem no superar l’increment de 1.5ºC. La naturalesa de les convencions marc, les votacions dels acords per consens de la majoria, tenen com a efecte una manca d’ambició. Un exemple, el que comentava anteriorment respecte a la votació pel full de ruta per l’abandonament dels combustibles fòssils, on s’intueix l’aprofitament dels lobbies sobre aquest sistema de consens per vetar els acords, tal com expressa Gisela Torrents, tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el seu en el seu perfil d’Instagram on fa un resum dels resultats de la COP30.

Imagen

La governança col·laborativa, entre estats i la presa de decisions consensuades no és simple quan el repte és tan complex, i encara menys en l’escenari de polarització i tensions geopolítiques evidents. Virar, tot un sistema econòmic capitalista i globalitzat, no és tasca fàcil, tal com deia Francesc Mauri al pòdcast de CRÍTIC dedicat a la COP30.

Aquesta manca d'ambició acaba obrint la porta al negacionisme i que la ciutadania es convenci que ‘és massa complicat, si els que manen no es posen d’acord que podem fer la societat, si les polítiques que en deriven em penalitzen, com volen que m’hi afegeixi, si jo ja pateixo, com he de tenir en compte a la comunitat o la globalitat...’ Premisses, que, amb molta raó des d’un prisma individual, fan guanyar punts a qui no vol canviar l’statu quo. Però el sistema s’esgota, no és sostenible. Per molt que al creixement li posem l’etiqueta, cal començar a incorporar paraules com ‘decreixement’ i ‘desconstrucció’, com deia Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador científic, al pòdcast citat anteriorment. Tenim encara l’oportunitat de fer la transició justa. Marc Serra, president de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, hi afirma que cal un replantejament de les mesures climàtiques per beneficiar la majoria social, i fer molt més accessibles les oportunitats de la transició a aquesta majoria. Només així, incloent-hi la societat des del plantejament fins a la implementació, s’assolirà que aquesta transició sigui justa.

Com era d’esperar per la coincidència temporal, a la primera sessió plenària del congrés Conama Local , celebrat a Viladecans aquest desembre de 2025, titulada “Com fem realitat els compromisos?”, s’hi va fer un balanç dels principals resultats de la COP30 amb una valoració del seu trasllat a l'àmbit local. Iñaki Jauregui, responsable de projectes estratègics de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya comentava: "Valorar la COP30 és un pols entre allò que s'ha pogut avançar amb dificultat i allò que queda per fer amb urgència". Sónsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, hi va destacar la importància d’aproximar la ciutadania a l’acció contra el canvi climàtic tot i el context polític global desfavorable, i Marc Serra, president de l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, va explicar l’eina digital Municipis pel Clima' , que permet visualitzar el perfil climàtic de tots els municipis de la província, amb la voluntat que esdevingui el primer pas cap al disseny d’una política més àmplia de pressupostos de carboni,^[1]amb l’objectiu també de traslladar el que es defineix a les COP al territori i a les polítiques locals.

Precisament, poc després de la COP30, el passat 4 de desembre el Parlament de Catalunya aprovava els primers pressupostos de carboni de la història, una eina de planificació de carboni vinculant pionera a escala mundial.^[2] Aquests pressupostos fixen per primera vegada un límit màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al període 2026-2030 i aposten per un mecanisme de planificació i seguiment de les emissions que permet integrar els objectius de la legislació sobre canvi climàtic en les polítiques sectorials i avançar cap a la neutralitat climàtica.

Tot plegat, moviments de trasllat dels acords globals a l’àmbit local, que demostren la importància d’aquest desescalat de les polítiques globals per fer front al canvi climàtic, i que potser ha estat més evident en termes d’adaptació, però que indiscutiblement també tenen impacte en termes de mitigació.

Per l’equip d’investigació d’IDDRI, entre els quals hi ha l’Anna Pérez Català, que va participar en la definició de la missió d’Emergència ambiental i climàtica del Compromís Metropolità 2030, entre els molts resultats de la COP30, val la pena destacar-ne tres: un diagnòstic de l’estat del multilateralisme, l’aparició de noves aliances i un nou enfocament per accelerar la transició. Estem entrant en una nova fase anomenada “l’era postnegociació”, centrada en el pas a l’acció o la implementació, on cal anar incorporant el règim climàtic a les dinàmiques econòmiques reals i ancorant les solucions a les realitats de cada país. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) sempre apostarem per fer-ho de manera transversal entre sectors, de forma coordinada i col·laborativament a escala metropolitana.

Imagen

Per acabar, voldria destacar dos processos llençats a Belém en aquest sentit de col·laboració i de construcció compartida d’esforços tant dins com fora de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) per tal d’articular millor la mobilització dels actors clau, son la Missió Belém 1.5 i el Mecanisme d’Acció de Belém per la Transició Justa. Ambdós processos volen funcionar com a plataformes polítiques designades per maximitzar la participació “no-estatal”, donant suport perquè les transicions necessàries puguin esdevenir més justes, reforçant la cooperació internacional, l’assistència tècnica i la generació de noves capacitats i coneixement compartit.

Des de la missió d’Emergència climàtica i ambiental del Compromís Metropolità 2030, continuarem treballant per generar, també a l’escala local, mecanismes de col·laboració i noves capacitats metropolitanes que permetin avançar en la transició justa cap a escenaris globals més sostenibles i neutres en emissions de carboni.

[1] Un pressupost de carboni, pressupost d'emissions, quota d'emissions o emissions permeses és el límit superior de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) que es poden emetre sense superar una temperatura mitjana global específica. Un pressupost de carboni també pot estar associat amb objectius per a altres variables climàtiques relacionades. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pressupost_de_carboni

[2] La Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic preveu establir pressupostos de carboni per a Catalunya. En aquest marc els pressupostos de carboni globals es defineixen com la quantitat màxima de GEH que pot emetre Catalunya entre 2021 i 2035 i per quinquennis (2021-2025, 2026-2030 i 2031-2035) per tal d’assolir l’objectiu global de neutralitat climàtica. Per neutralitat climàtica s’entén que hi ha un balanç zero entre les emissions de GEH i la seva absorció a través dels embornals. Font: https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/03_AMBITS/Comite_Experts_CC/Publicacions/CECC_2025_Resum-executiu_Proposta-de-pressupostos-de-carboni-per-a-Catalunya.-Periode-2021-2035.pdf