Els mercats majoristes, motor d’innovació social i aprofitament alimentari
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Mercabarna han celebrat el 31 de març la jornada ‘Mercats majoristes i redistribució alimentària - Barcelona Policy Dialogues’. L’acte ha reunit persones expertes internacionals i entitats per analitzar com les grans infraestructures alimentàries poden transformar-se en actius públics multifuncionals que fomentin la cohesió social i l’economia circular.
La sessió ha començat amb una visita al Foodback del mercat majorista d’aliments frescos, un centre de recollida i aprofitament clau en l’estratègia de circularitat del recinte. Es tracta d’un espai on l’excedent alimentari que encara és apte per al consum rep una "segona vida", i és l’any passat va recuperar 900 tones de fruita i verdura per a 250 entitats socials. Ingrid Buera, directora de Sostenibilitat, Comunicació i Relacions Institucionals de Mercabarna l’ha definit com el “pal de paller” d’aquesta estratègia. En la mateixa línia, Raquel Díaz, directora de projectes de la Fundació Espigoladors, ha alertat que el 50% de la producció a Europa es perd abans d’arribar a taula, exigint solucions estructurals més enllà de la responsabilitat de les llars.
Models d’èxit: Barcelona, Milà i Utrecht
En l’espai de presentació de casos d’estudi, s’han detallat tres estratègies diferenciades:
- Mercabarna (Barcelona): Milagros Paseta, responsable del departament de Sostenibilitat de Mercabarna ha explicat com el Foodback és un model de col·laboració público-privada-social que no només salva aliments, sinó que se centra en la inclusió sociolaboral. El centre és gestionat per entitats que donen feina a persones en situació de vulnerabilitat, convertint la logística de l’excedent en una eina d’apoderament humà.
- Foody (Milà): Nicola Zaffra, director de Foody ha presentat el projecte ‘Foody Zero Sprechi’, destacant el paper del mercat de Milà com a catalitzador centralitzat de donacions. Zaffra ha subratllat la importància de professionalitzar la logística per maximitzar l’impacte, tot advertint que el gran repte és evitar la fragmentació del sistema de recuperació fora de la xarxa oficial del mercat.
- Utrecht (Països Baixos): Miriam Weber, assessora sènior de polítiques de l’Ajuntament d’Utrecht, ha aportat una visió alternativa: com una ciutat sense un mercat majorista central ha construït un ecosistema alimentari descentralitzat. El model d’Utrecht es basa en la "ambigüitat estratègica" per fomentar la innovació de base (bottom-up), on els excedents es tracten com un “bé comú urbà” que connecta l’alimentació amb la cura comunitària.
Conclusions: Cap a una governança alimentària compartida
La principal conclusió de la jornada és que la resiliència del sistema alimentari depèn de reconèixer-ne la complexitat i la interdependència. No es tracta d’esforços aïllats, sinó d’una estratègia de governança multinivell on els mercats, els responsables polítics, el sector privat i la societat civil han d’actuar de manera coordinada des de l’escala local fins a la regional.
Per assolir-ho, calen eines digitals de monitoratge que garanteixin la transparència i l’ús d'indicadors múltiples per mesurar l’impacte real de cada acció. L’objectiu no ha de ser produir més, sinó reduir la sobreproducció en els serveis alimentaris, ajustar les nostres dietes i optimitzar el que ja tenim a través d’incentius fiscals i el suport a les comunitats de pràctiques.
Finalment, aquesta transformació s’ha de viure com un canvi cultural transversal dins de les organitzacions, implicant des de la direcció fins al personal operatiu. Només amb una comprensió estratègica global —que integri la tecnologia com a suport i la cooperació multiactor com a motor— es podrà transitar cap a un model d’aprofitament realment sostenible i socialment just.
Fira de mostres al Mercat de Sant Antoni
A la tarda, l’activitat s’ha traslladat al Mercat de Sant Antoni, on el PEMB ha organitzat un marketplace obert a la ciutadania. En aquest espai s’ha presentat la plataforma en línia The Food Sharing Compass, una eina dissenyada per ajudar a navegar, enfortir i escalar iniciatives d’intercanvi d’aliments. Diverses entitats vinculades al projecte com Terra Pagesa, Neshnuti, FoodCloud i la Brighton & Hove Food Partnership han compartit les seves experiències en la lluita contra el malbaratament i el dret a una alimentació saludable.
Què és CULTIVATE?
Aquesta jornada s’inscriu dins del projecte europeu CULTIVATE, finançat pel programa Horizon Europe. Es tracta d’una iniciativa que busca monitoritzar i reforçar els sistemes d’intercanvi d’aliments a les ciutats europees per fer-los més resilients. Mitjançant eines digitals i aquests diàlegs polítics, CULTIVATE treballa per reduir el malbaratament, promoure l’equitat i garantir que ningú es quedi enrere en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles.