Amb l’entrada en servei de la circulació ferroviària entre el port de Barcelona i la frontera francesa en ample de via internacional (UIC) es possibilita la connexió del port a la xarxa de destinacions del centre i nord d’Europa.

D’aquesta manera, Barcelona fa un salt qualitatiu molt important per impulsar el transport de mercaderies per ferrocarril i es converteix en el primer punt de l’Estat que opera amb ample internacional.

Aquesta connexió ha estat possible gràcies a diferents actuacions:

• Adaptació del ramal de mercaderies Can Tunis - Castellbisbal i de la línia Castellbisbal-Mollet per a la seva explotació en ample UIC.
• Remodelació del nus de la Llagosta, mitjançant l’execució dels ramals de connexió a la línia d’alta velocitat.
• Adequació d’un tram de la línia convencional entre Fornells-Vilamalla a doble ample (ibèric+UIC).
• Execució de la variant sud de Figueres i connexió a l’estació de Vilafant.

Amb aquesta millora es preveu que el transport de mercaderia per ferrocarril guanyi competitivitat gràcies a l’estalvi de temps, la millora de la sostenibilitat i un increment de la fiabilitat.

Pàgina web: http://www.adif.es

La plaça d’Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L’Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d’usos variats: habitatge lliure i protegit, oficines, hotels i equipaments.

El 2010 s’ha completat l’equipament municipal format per l’escola bressol Casa dels Contes, amb setanta-quatre places, una biblioteca i un centre cívic, amb una inversió total de 5,8 milions d’euros, que dóna servei als veïns de la plaça d’Europa i dels barris circumdants.

Ja ha finalitzat la construcció dels 334 habitatges de protecció oficial. L’any 2010 s’han sortejat 154 habitatges de lloguer i compra, edificats per l’INCASOL. També s’han lliurat habitatges privats a les torres residencials ja construïdes i s’han iniciat noves promocions, com la d’un bloc de 56 habitatges al carrer d’Amadeu Torner. En conjunt a la plaça d’Europa es preveuen 1.684 habitatges.

Pel que fa a les activitats terciàries, ha continuat el ritme d’ocupació de sostre, que ofereix unes immillorables condicions de localització i servei i és un element important per a la promoció econòmica de l’àrea metropolitana.

Una fita important de l’any 2010 ha estat la inauguració el mes de febrer de l’Hotel Santos (Porta Fira), obra de Toyo Ito. En el sector hoteler, també cal destacar el ritme de les obres del futur Hotel Catalonia, que es preveu que obrirà portes el 2011.

Pàgina web: http://www.l-h.cat

El barri de La Marina del Prat Vermell gaudirà d’una oferta de serveis energètics més eficients i menys contaminants a partir d’aquest 2011, després d’una inversió total prevista de 68,3 milions d’euros.

El desenvolupament del projecte ha estat:

• Fase 1: construcció de la central de generació de calor i fred a La Marina (24 MWf i 12 MWt) i construcció de la planta de valorització energètica de biomassa (1,99 MWe) per als residus de poda de Parcs i Jardins de Barcelona, al solar de l'antiga central tèrmica de la SEAT de la Zona Franca, amb l’objectiu de donar subministrament energètic a determinats usuaris el 2011 i valoritzar energèticament els residus de poda.
• Fase 2: construcció de la central de generació de calor i fred (21 MWf i 35 MWt) al solar on ja hi ha la planta de valorització energètica de la biomassa i construcció de la planta de recuperació de fred (30 MW mitjançant un sistema constituït per 6 mòduls) del procés de regasificació d’ENAGAS, com també de la xarxa de transport fins a la central de la Zona Franca.
• Fase 3: desenvolupament de la xarxa de distribució de calor (aigua calenta a 90 ºC) i fred (aigua freda a 5 ºC) des de la Central de la Zona Franca al barri de La Marina.

 

El gestor de la xarxa és Ecoenergies Barcelona Sud, Zona Franca i Gran Via l’Hospitalet, SA, constituïda per Dalkia Energía y Servicios, SA; Barcelona Serveis Municipals, SA; Agefred Servicios, SA, i COPISA Constructora Pirenaica, SA.

 

Pàgina web: http://www.barcelonaenergia.cat

La nova seu del Banc de Sang i Teixits (BST) està situada a la confluència del passeig de Taulat amb els carrers de Bilbao i Lope de Vega, al barri del Poblenou.

L’immoble agrupa les diverses activitats del Banc de Sang i Teixits i allotja bona part dels més de sis-cents professionals de l’organització. Des d’aquesta nova seu, se subministren components sanguinis a tots els hospitals i clíniques públics i privats de Catalunya i s’abasteix una població de referència de més de vuit milions de persones. Així mateix, alberga el Banc de Teixits Humans i és la seu del Banc de Sang de Cordó Umbilical, que centralitza el programa interterritorial Concòrdia, al qual estan adscrites cinquanta-quatre maternitats de Catalunya i d’altres comunitats autònomes de l’Estat i el Principat d’Andorra.

La seva construcció ha suposat una inversió de 35 milions d’euros, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Barcelona, i s’emmarca en la transformació de l’antic barri industrial del Poblenou, i forma part del clúster mèdic del districte tecnològic 22@.

Es tracta d’un edifici de simplicitat arquitectònica que aposta per la sostenibilitat incorporant les estratègies més innovadores que permeten estalviar el 87% del consum energètic d’un edifici convencional. Es va inaugurar el mes de juliol del 2010.

Pàgina web: http://www.bancsang.net

El satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) de l'Agència Espacial Europea (ESA) realitza per primera vegada observacions globals i sistemàtiques des de l'espai de la humitat del sòl sobre els continents i la salinitat superficial sobre els oceans. Es tracta d’una missió internacional amb fort protagonisme d’investigadors barcelonins, tant en els aspectes científics com tecnològics. 

El 2007, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica de Catalunya van establir a Barcelona el Centre Expert SMOS en Calibratge Radiomètric i Salinitat Oceànica (SMOS-BEC) per aplegar els esforços dels grups catalans que intervenen en la missió. 

Des del llançament del satèl·lit el novembre del 2009 els investigadors del SMOS-BEC han estat treballant per millorar el processament de les dades mesurades a fi d’augmentar-ne la qualitat i arribar a assolir els objectius proposats per la missió. Això inclou els sistemes de calibratge de l’instrument (radiòmetre interferomètric en microones), la correcció dels mètodes de reconstrucció de la imatge (processat de baix nivell) i els algorismes per transformar la mesura radiomètrica en valors de salinitat oceànica. Durant el 2010 s’han aconseguit avenços molt importants en aquesta metodologia realment pionera.

Pàgina web: http://www.smos-bec.icm.csic.es

L'Hospital Comarcal del Baix Llobregat Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, dóna servei a 350.000 habitants dels municipis de Cervelló, Corbera, Cornellà, el Papiol, Esplugues de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Vallirana. 

Té una superfície construïda total de 45.725,78 m², amb una inversió de 113 milions d’euros. La capacitat de l’àrea d’hospitalització és de: 310 llits convencionals, 18 llits crítics i semicrítics, 18 places de recuperació, 24 places de cirurgia major ambulatòria, 21 gabinets de proves, 40 boxs d'urgències i 13 places d'observació; 46 places d'hospital de dia, 27 places d'hemodiàlisi i 1 cambra hiperbàrica. 

S’estima que anualment hi haurà unes 19.300 altes, l’àrea quirúrgica atendrà més de 7.000 intervencions amb ingrés i unes 8.500 intervencions de cirurgia major ambulatòria. Les visites de consultes externes es calculen sobre les 240.000 anuals i el nombre d’urgències per sobre dels 82.000, també a l’any.

 Els elements destacats en la seva construcció han estat la bona orientació, els sistemes de control solar i el tractament de les perforacions, que eviten pèrdues calorífiques i que afavoreixen la captació i l’intercanvi energètic al sud. També s’han tingut en compte els fluxos interiors de l’edifici i de la seva ventilació i il·luminació, de forma encreuada.

Pàgina web: http://www.sanitatintegral.org/csi/centres/hospital_sant_joan_despi_moises_broggi

El Centre Esther Koplowitz és el nou edifici on podran desenvolupar tot el seu potencial els investigadors de l'Hospital Clínic, la Facultat de Medicina de la UB i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC, que uneixen els seus esforços en el marc de l'IDIBAPS i el CRESIB. Les obres es van començar el 2008 i van finalitzar el 2010. 

El projecte es va iniciar l’any 2005 amb l'aportació de 15 milions d’euros per part de la Fundació Esther Koplowitz (FEK) a l'Hospital Clínic de Barcelona, a través de la Fundació Clínic. La donació, destinada a la construcció de l'edifici, és un dels mecenatges a la recerca més importants d’Espanya i Europa. L'edifici suposa una inversió total de més de 60 milions d'euros. 

El centre impulsa una concepció moderna de la recerca biomèdica que uneix recerca bàsica i clínica de manera competitiva. La seva proximitat a l'Hospital Clínic el converteix en una institució ideal per a la recerca translacional, de transferència i competitiva en un ampli ventall de patologies.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència i Innovació, l'Institut de Salut Carlos III i la UB. En un exemple de col·laboració pública i privada, també ha comptat, a més de la FEK, amb mecenes com Fundació Privada Cellex, Acció Sardà Farriol per a la Investigació en Diabetis i Laboratoris Esteve.

Pàgina web: http://www.idibaps.org

L'any 2010 ha representat la posada en marxa de l'edifici Eureka, el centre de transferència del coneixement al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’edifici Eureka neix del conveni marc de col·laboració entre la UAB i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. 

Des de febrer del 2010, tota la seu del Parc de Recerca UAB s'ha traslladat a l'edifici Eureka i s’han instal·lat un total de vint-i-dos empreses derivades (spin-off) a la Incubadora d’Empreses UAB-Santander. A mitjan 2010, el conseller Josep Huguet va inaugurar el primer centre mixt de recerca ubicat al parc: el Henkel Advanced Technologies Laboratory, dedicat a la recerca de materials avançats per a adhesius i tractaments per a superfícies. També el 2010, s’hi va instal·lar el centre mixt de recerca La Farga Group, que investiga en l’àmbit del coure.

El Parc de Recerca UAB ha continuat les seves activitats en la consolidació i difusió del seu model de transferència de coneixement. Cal destacar la creació de deu noves empreses derivades, la llicència de dues patents a Janus Development i l’organització del congrés internacional GENNESYS, que va atraure més de tres-cents experts de la nanotecnologia.

El 2011 servirà per desenvolupar nous projectes de recerca col·laborativa publicoprivada i consolidar i fer créixer el model de transferència de coneixement del parc.

 

Pàgina web: http://parc.uab.cat

L'edifici, encarregat a l'arquitecte Enric Ruiz Geli, està situat a la confluència dels carrers Roc Boronat i Sancho d'Àvila, zona 22@, dins del Parc Barcelona Media (PBM). Vol reunir part dels actius de la ciutat en el sector audiovisual i les TIC, per aconseguir sinergies i contribuir a la seva projecció internacional. 

Ha estat un projecte arquitectònic d'avantguarda, que mostra el seu esquelet metàl·lic gràcies a un revestiment translúcid i innovador, l’ETFE (Ethilene Tetrafluor Ethilene), que actua de filtre solar i recobreix tres de les quatre façanes amb tres cambres d'aire. La façana principal, orientada al sol i amb un aspecte encoixinat, pot inflar-se i desinflar-se mitjançant un sistema pneumàtic per deixar passar la llum o crear ombra, cosa que permet un 20% d'estalvi energètic. 

Es tracta d'un cub elevat, la planta baixa del qual es deixa oberta als vianants, com a gran espai concebut per a la comunicació pública. S'estructura en nou plantes i dos soterranis. Les obres del Media-TIC van finalitzar el desembre del 2009, amb una inversió de 28 milions d'euros. 

Una part de l'edifici acull activitats productives en el camp de les TIC i del sector audiovisual, mentre que una altra part es destina a activitats permanents de formació i investigació, transferència i divulgació de noves tecnologies.

La Fundació UOC i Barcelona Digital han estat les primeres empreses que s’hi han instal·lat. 

Pàgina web: http://www.elconsorci.net

La Torre Telefónica, en forma de rombe-diamant i obra de l'arquitecte Enric Massip-Bosch, té una gran amplitud i un aspecte lleuger i lluminós, gràcies al joc de penetració de llum entre les primes nervadures de les façanes. L'edifici, que s’aixeca en un solar de 4.000 m² a l'inici de l’avinguda Diagonal, consta de vint-i-quatre plantes i dues plantes de soterrani per a 280 places d'aparcament. La inversió ha estat d’uns 86 milions d’euros, amb un espai resultant de 34.000 m² de superfície per 110 metres d’altura.

Aquesta nova seu de Telefónica completa la singularitat arquitectònica de la façana litoral de Barcelona al començament de l'avinguda Diagonal, ja que és veïna de l'edifici Fòrum de Herzog i de Meuron i també ho serà de la futura torre Spiralling Tower de Zaha Hadid.

Telefónica preveu ubicar a la torre els professionals de la companyia a Catalunya que actualment desenvolupen la seva tasca en diferents oficines repartides per la ciutat de Barcelona. L'edifici destinarà 5.000 m² al Centre de R+D de Telefónica, dedicat a la investigació d'aplicacions multimèdia i serveis d'Internet per a totes les empreses de la companyia en el món. D'aquesta manera, la nova seu social de Telefónica, dotada d’aplicacions d’alta tecnologia, es convertirà en punt de referència d’innovació a Barcelona, ubicat també en una zona de referència: l’àrea Fòrum-22@.

L'edifici ha estat lliurat a Telefónica el gener del 2011.

Pàgina web: http://www.elconsorci.net

A finals de juny del 2009, es va lliurar l’informe sobre les oportunitats de l’àrea de Barcelona per consolidar la seva posició com a àrea logística del sud d’Europa.

L’estudi parteix de la consideració de l’àrea metropolitana de Barcelona com un espai de característiques especials, per la singularitat de disposar d’un espai pròxim i ben connectat. Les ampliacions en curs del port, de l'aeroport i de la seva ciutat aeroportuària, conjuntament amb l'espai logístic de la Zona Franca, són les peces clau que configuren aquesta àrea.

D’aquest informe cal destacar les conclusions següents:

• Es disposa de grans oportunitats de desenvolupament logístic amb relació a les plataformes de la costa atlàntica i nòrdica.
• Cal assegurar unes infraestructures viàries i ferroviàries per a l’accessibilitat a l’àrea logística, amb prioritat del ferrocarril i la llarga distància.
• Cal millorar la posició competitiva de les àrees logístiques pel que fa a costos.
• Cal aprofitar les infraestructures aeroportuàries actuals per incrementar la seva participació en el tràfic logístic.
• Cal incrementar el sostre logístic per dotar-nos de nivells similars a altres àrees logístiques, un mínim d’1 m2 per habitant (increment total de 1’9 milions de m2).
• És necessari trobar maneres de gestió coordinada entre els actors implicats que facilitin l’eficiència més gran en la gestió logística.

L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) és un centre destinat a la investigació tecnològica en energia que contribueix a l’objectiu de fer un futur energèticament més sostenible tenint present la competitivitat econòmica i proveint la societat de la màxima seguretat energètica. El centre és especialitzat en tasques de R+D+i relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica, i més concretament en microxarxes, vehicle elèctric, emmagatzematge d'energia i eficiència en edificació. El centre també disposa d’una àrea de xarxes elèctriques i electricitat, d’una àrea destinada a la investigació en recerca, disseny i caracterització de materials per a utilitzacions energètiques i d’una àrea dedicada a la investigació sociotècnica en l’àmbit de l’energia.

Al llarg del seu primer any de vida l'IREC ha configurat les bases que li han de permetre esdevenir un centre d'excel·lència i de referència i posicionar-se com a tal durant l'any 2010. Més de trenta especialistes s'han incorporat a l'equip de l'institut i es preveu que un total de vuitanta persones en formaran part a finals del 2010. L’any 2010 l'IREC augmentarà la superfície d'espai destinat a la investigació fins a 2.700 m2 entre les seves dues seus (Barcelona i Tarragona).

Pàgina web: http://www.irec.cat

Aquest programa, fet amb la col·laboració de Microsoft, el despatx Osborne Clarke i Barcelona Activa, va iniciar la primera edició el mes de novembre del 2008. Es van seleccionar dotze idees de negoci, en les quals participen un total de vint emprenedors que volen desenvolupar activitats en el sector dels videojocs, mobilitat, solucions a la gestió empresarial i creació de xarxes socials. En aquests primers mesos s'han iniciat alguns dels continguts del programa: el Taller Pla d'Empresa, s'han impartit càpsules d’interès per emprendre (overview de tecnologies de Microsoft, protecció de la innovació) i han començat sessions del programa d'entrenament competencial.

Durant el primer trimestre de l'any 2009 continuaran les accions vinculades a l'elaboració del pla d'empresa i l'anàlisi de la seva viabilitat mitjançant tutories individualitzades i tutories de tecnologia, que es combinaran amb més càpsules (els pactes entre socis, com comunicar, etc.), visites a empreses del sector instal·lades a Barcelona i la realització de dues conferències de gran format obertes a tots els emprenedors de base tecnològica de la ciutat. Es treballarà amb els emprenedors tot el procés de recerca de finançament i se’ls prepararà per a la presentació del seu projecte i la selecció del finançament més adequat per a cadascun d'ells. Els projectes que acabin convertint-se en empresa entraran en un programa de creixement.

Pàgina web: http://www.barcelonanetactiva.com

El Parc Barcelona Media, un referent per al sector de la comunicació.

El Parc Barcelona Media, promogut conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Mediacomplex i participat per la societat municipal22@Barcelona i el Grup Mediapro, és l'espai urbà on es concentra activitat empresarial, de recerca, formació universitària i contínua, un centre tecnològic, serveis d’incubació d’empreses i serveis de producció audiovisual amb infraestructures punteres. 
El parc es desplega a l’antic edifici de la fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó i tres illes de l’entorn, dins l’àrea del districte en què es desenvoluparan els clústers mèdia i TIC.

Els principals components del parc són:

• El Campus de la Comunicació de la UPF, en el qual s’imparteixen des del gener del 2009 set titulacions de primer i segon cicle, programes de doctorat i màsters oficials, a més d’altres estudis. Addicionalment, al campus també hi ha altres centres de recerca vinculats amb la UPF o altres universitats.
• L’edifici Imagina, en el qual ja estan ubicades empreses del sector mèdia, com Mediapro, el diari El público, Miraveo o Apeer, entre d’altres. Alhora, aquestes instal·lacions també compten amb el Centre de Producció Audiovisual, en el qual destaca un plató de 2.000 m2, sales tècniques de producció i postproducció i un teleport per a transmissió i recepció via satèl·lit.
• El Centre d’Innovació Barcelona Media (CIBM), una àrea de recerca i col·laboració entre el sector empresarial i docent del sector mèdia.

Pàgina web: www.upf.edu, www.barcelonamedia.org i www.parcbarcelonamedia.com

Barcelona Creativa engloba un conjunt de programes i dispositius per impulsar el sector de les indústries creatives a Barcelona. Pensada en clau de futur i per obtenir resultats a mig termini, aquesta iniciativa concentra i multiplica els recursos disponibles per a la creació i consolidació d’empreses de creativitat a Barcelona.

La iniciativa Barcelona Creativa reuneix programes de difusió de les iniciatives emprenedores del sector, programes d’acompanyament per a la creació d’empreses, programes d’atracció de talent creatiu i emprenedor, una incubadora per al sector mèdia, programes d’internacionalització i programes de finançament i d’impuls a la innovació en el sector de la creativitat.

L’any 2007 la iniciativa es va posar en marxa amb un seminari d’investment readiness, per apropar el sector del finançament a les oportunitats d’inversió que comporta l’àmbit de les indústries creatives. El 2008 es desplegaran diverses actuacions, entre les quals destaca un programa d’acompanyament a la creació i consolidació d’empreses creatives (programa Crea Mèdia) i la posada en marxa de la incubadora Mèdia, en col·laboració amb el Parc Barcelona Mèdia i la societat municipal 22@.

Pàgina web: http://www.barcelonactiva.cat

El passat 27 de març del 2006 es va inaugurar l’inici de les emissions des del Centre Emissor de laSexta a l’edifici Imagina d’Esplugues. La nova cadena va néixer amb la vocació de crear un canal analògic privat complementari a l’actual mapa televisiu, amb una proposta de continguts innovadors i trencadors, que contribueix a ampliar el pluralisme de l’oferta televisiva que difonen actualment les cadenes en obert. LaSexta compta amb un canal analògic i dos de digitals.   

La seu social de la cadena i el Centre Emissor i de Continuïtat es troben a Barcelona, mentre que a Madrid hi ha l’Àrea de Programació, l’Àrea de Serveis Informatius i el Departament Comercial.

Pàgina web: http://www.lasexta.com

El Parc Logístic de la Zona Franca és una societat participada pel Consorci de la Zona Franca i abertis logística. A finals de l’any 2005, i amb l’objectiu de consolidar-se com a parc empresarial, el Parc Logístic va iniciar un procés d’ampliació que actualment ja està pràcticament finalitzat:

• Construcció d’un nou edifici d’oficines d’11.000 m² distribuïts en cinc plantes d’aproximadament 1.900 m² cadascuna i 280 places d’aparcament soterrani; actualment l’edifici té ocupació plena. 
• Un edifici, de més de 1.500 m² destinat a un restaurant, espais de lloguer per a empreses i serveis. El restaurant obrirà les portes durant el maig del 2007. Actualment està en estudi l’assignació funcional de la resta de l’espai de l’edifici.
• Dues noves naus logístiques que sumen un total de gairebé 20.000 m² de magatzem i 2.000 m² d’oficines; construcció acabada.
• Dos edificis d’oficines, de 11.000 m² cadascun, que es construiran sota un acord de lloguer «claus en el pany»; comercialització dels espais en marxa.

L’estació Parc logístic estarà comunicada per la futura línia 9 de metro i el perllongament de la línia 2 des del Paral·lel. A més, el Parc Logístic disposa ja de connexió directa, mitjançant un túnel, amb la Fira de Barcelona i la zona comercial de Gran Via Sud.

Pàgina web: http://www.parclogistic.es

La Comisión Nacional del Mercado de Telecomunicaciones va finalitzar el seu trasllat a Barcelona el passat mes de gener de 2006. Des del dia 2 de gener tota la plantilla ja està treballant en les noves instal·lacions de la Torre Mapfre, en el carrer de la Marina. La integració dels professionals i la migració dels sistemes informàtics de la CMT s’ha realitzat de manera escalonada durant els tres mesos que ha durat el trasllat.

Pàgina web: http://www.cmt.es

L'any 2005, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va impulsar diverses iniciatives relacionades amb la promoció del sector quinari: l’edició d’una publicació dels professors José Ramón Lasuén i Ezequiel Baró sobre les oportunitats de l’àrea de Barcelona per al desenvolupament de noves activitats a l’entorn del sector quinari; la coproducció de la pel·lícula AMB Territori Quinari, i la celebració de la 4a Jornada Tècnica sobre el tema del Sector Quinari, que va comptar amb una important representació empresarial i institucional del sector. A hores d’ara l’evidència de la importància del sector quinari en l’economia de serveis de l'àrea metropolitana de Barcelona és una realitat a la qual cal donar més impuls i recolzament. Realitats en curs d’implantació com ara el Parc Barcelona Mèdia són una mostra d’aquesta tendència.

El centre de producció audiovisual Imagina es va inaugurar a final del 2004. Imagina és un centre de producció audiovisual que neix amb la vocació de liderar la producció audiovisual del sud d’Europa. Construït pel grup MediaPro, el centre és el resultat de la rehabilitació de l’antiga factoria Corberó, en el municipi d’Esplugues de Llobregat, i actualment disposa d’infraestructures innovadores i serveis integrals pensats per acollir els principals grups i empreses del sector. Entre aquests serveis estan l’àrea de producció, l’àrea de postproducció, l’àrea tècnica, l’auditori i serveis addicionals

Pàgina web: http://www.imagina.tv

La Fundació del Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE) es va constituir el 7 de març del 2005. El CTAE realitza actuacions de recerca i desenvolupament amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de la indústria aeronàutica i de l’espai. En aquests moments el director del CTAE, Joan de Dalmau, està definint el Pla Estratègic del CTAE, que està en la fase final, i a crear l’equip de treball per a l’inici d’activitats amb les empreses. El CTAE ha iniciat les seves activitat a la ubicació provisional del Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels i actualment els promotors estan concretant quina serà la ubicació definitiva per tal de començar la fase de construcció del nou edifici.

Pàgina web: http://www.ctae.org

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és una iniciativa promoguda per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que pretén situar Barcelona a l’avantguarda europea de la recerca biomèdica translacional. És un projecte científic capaç d’oferir respostes des de la perspectiva molecular fins a la poblacional. El nucli científic inicial del PRBB està format per l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). El PRBB té previst obrir les portes el proper mes de maig de 2006. En aquests moments s’està acabant l’adequació dels espais interiors per al proper trasllat dels grups de recerca a l’edifici del Parc.

Pàgina web: http://www.prbb.org

El dia 22 de febrer de 2006 es va presentar oficialment la BioRegió de Catalunya, una estructura que coordinarà l’activitat en biotecnologia per promoure aquest sector com a motor de l’economia catalana i impulsar Catalunya com a referent internacional en aquest àmbit. La BioRegió s’articula legalment a través de la Fundació BioRegió, que es va constituir el 14 de febrer de 2006. El Patronat de la Fundació, presidit pel Conseller Primer del govern de la Generalitat, està format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i representants del sector de R+D públic i el sector empresarial. Els representants d’aquests dos sectors seran designats de manera democràtica pels membres del “Fòrum BioRegió de Catalunya”, un òrgan assessor i de participació que serà properament impulsat per la Fundació

Pàgina web: http://www.bioregiocat.net

Es troba plenament en funcionament i amb una ocupació màxima.