Un dels principals usos de les aigües regenerades de la planta del Prat de Llobregat és la formació d’una barrera hidràulica contra la intrusió salina per preservar l’aqüífer del Llobregat. El cabal de disseny per a aquest ús és de 15.000 m³/dia, dividit en dues etapes: la primera de 5.000 m³/dia i la segona de la resta del cabal. 

Els tractaments de la planta de regeneració destinats a la barrera contra la intrusió salina són de coagulació-floculació, decantació, filtració, procés de desinfecció, ultrafiltració i osmosi inversa. 

Els resultats de la primera etapa van ser satisfactoris i es va aconseguir reduir la salinitat de l’aqüífer. Els primers resultats de la segona fase també són molt bons en la línia de les previsions existents. 

Aquesta actuació conjuntament amb d'altres com la recàrrega de l'aqüífer i el control exhaustiu de les extraccions faran que l'aqüífer sigui un recurs estratègic de la política hídrica de l'AMB.

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) ha començat les seves activitats al nou centre ubicat a l'antic Golf del Prat de Llobregat. Les noves instal·lacions compten amb un àrea clínica de recuperació d'animals, un edifici d'educació, administració i personal, i un tercer edifici dedicat als estudis post mortem. Es tracta d'un centre pioner a escala europea en el maneig i conservació d'animals marins amenaçats. La clínica està dotada de quiròfans, rajos X, ecògrafs i altres aparells mèdics que possibiliten la realització de diagnòstics precisos. A més, l’espai d’estudis post mortem permet als científics fer necròpsies per esbrinar els motius de la mort d’alguns animals per tal de generar coneixements específics molt útils en accions d’investigació i conservació. D'altra banda, el centre de recuperació permet acollir milers de visitants anuals.

 El CRAM és una fundació sense ànim de lucre, responsable d’atendre els animals marins encallats al litoral català i que es trobin amenaçats, d’acord amb un conveni signat amb la Generalitat de Catalunya. A banda d’aquesta activitat de clínica i rescat, la fundació porta a terme projectes de conservació i investigació amb entitats del món científic i universitari i desenvolupa accions educatives i de sensibilització social cap al medi marí, aprofundint en la difusió dels valors socials de respecte a l’entorn.

La dessalinitzadora del Llobregat, que va entrar en servei el juliol 2009, permet disposar de 60 Hm3 anuals d'aigua potable, cosa que suposa una garantia de subministrament d'aigua més gran a la ciutat de Barcelona i les comarques del seu entorn, com també la incorporació a la xarxa regional d'ATLL d'un recurs de molta qualitat.

La planta està ubicada al costat de la desembocadura del riu Llobregat i pot aportar un cabal punta de 200.000.000 de litres d'aigua potable al dia i és la més gran d'Europa per a abastament d'aigua.

La captació d'aigua de mar es fa a 2,2 km i 30 metres de profunditat, davant la platja del Prat del Llobregat, i posteriorment es condueix fins a la planta dessalinitzadora. La instal·lació disposa d'un pretractament complet d'aigua de mar que inclou una flotació, una filtració oberta, una filtració tancada i uns filtres de cartutx per permetre que l'aigua arribi a les membranes d'osmosi amb la millor qualitat. Per fer el procés de dessalinització la planta compta amb deu bastidors de membranes que poden funcionar de manera independent. Un dels elements més nous que incorpora aquesta instal·lació són els sistemes d'intercanvi de pressió, que permeten un estalvi del 50% en el consum d'energia elèctrica. L'aigua que surt de les membranes es remineralitza i desinfecta abans de bombejar-la fins als dipòsits de Fontsanta, a Sant Joan Despí.

Els principals usos previstos de les aigües regenerades de la planta del Baix Llobregat són el cabal ecològic de l’últim tram del riu Llobregat, el rec agrícola, el manteniment de les zones humides, els usos industrials, el rec de zones verdes, la neteja de carrers i la barrera contra la intrusió salina. Les instal·lacions de regeneració estan dissenyades per a un cabal de 3,25 m3/s.

La línia principal de tractament consta d’una coagulació-floculació, una decantació i una filtració, seguides d’una desinfecció amb ultraviolats i hipoclorit. A l’aigua que es destina a la barrera hidràulica contra la intrusió salina s’afegeixen els processos d’ultrafiltració i una osmosi inversa. Finalment, en el cas particular del rec agrícola també es portarà a terme una electrodiàlisi reversible, per disminuir el contingut en sals.

Aquestes darreres obres s’han iniciat durant el 2008, conjuntament amb una conducció per ampliar la zona agrícola regable. També s’han iniciat les obres d’una conducció per abastar indústries a la Zona Franca i al polígon Pratenc, i també a zones verdes de Montjuïc i de la ZAL.

Actualment ja s’està subministrant del cabal ecològic del riu Llobregat i el manteniment de les zones humides i, atesa la sequera del 2008, també s’ha abastit el rec agrícola fent un control exhaustiu de la conductivitat de l’aigua.

El projecte del Pla director de corredors verds crea espais de passeig que enllacen carrers per a vianants, zones verdes i espais lliures, equipaments públics i centres d’interès comunitari. Les principals actuacions associades al projecte són:

• Continuació de la ronda Verda (carril bici) al seu pas per Esplugues de Llobregat, projecte desenvolupat pel Consell Comarcal del Barcelonès: en execució les obres dels trams plaça Sant Lluís Gonçaga - carrer Pas del Sucre, i plaça Trias Fargas - avinguda Jacint Esteva Fontanet. S’ha aprovat el projecte del tram carrer Melcior Llavines - plaça Trias Fargas (obres pendents d’inici).
• Millora dels accessos per a vianants i bicicletes al parc de Collserola: en fase de redacció el projecte del tram avinguda Jacint Esteva Fontanet - plaça de la Mireia. 
• Creació d’accessos per a vianants i bicicletes, amb el municipi de Barcelona, a les dues bandes del nucli viari de la B-23 i la ronda de Dalt: aprovat el projecte dels trams carrer Laureà Miró - avinguda de la Diagonal (obres iniciades), i avinguda Jacint Esteve Fontanet - ronda de Dalt (obres pendents d’inici).
• Millora dels corredors transversals entre els barris de Can Vidalet, Can Clota, Centre, la Plana, Montesa i Gall: els objectius del Pla director inspiren la conformació de les actuacions per a la seva inclusió en el Pla de barris, tot i que no s’ha procedit encara a la redacció dels projectes. 
• Increment de les dotacions de mobiliari urbà lúdic per a infants i gent gran: creació de tres espais adaptats a les persones grans (situats al parcs de Can Vidalet, dels Torrents i del Pou d’en Felix); i millora de la dotació de jocs infantils al sector París-Roma-Londres i al sector Montesa.

L’espai conegut com a “muntanyes del Baix” se situa al sector occidental de la comarca del Baix Llobregat: al marge dret del riu Llobregat, entre la depressió del Llobregat i el parc natural del Garraf i les serres de l’Ordal.

El 28 d’abril del 2006 es va signar al Consell Comarcal del Baix Llobregat el Conveni per a la gestió conjunta de les muntanyes del Baix entre els ajuntaments implicats en el projecte i el mateix consell comarcal. Aquest acord de gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix va néixer de la necessitat de vetllar per l’espai agrícola i forestal d’aquests municipis.

El conveni pretén acabar amb la degradació soferta per aquestes muntanyes les darreres dècades i impulsar un nou model de desenvolupament en consonància amb la preservació de valors mediambientals.

Durant el 2007 s’han posat en marxa accions específiques per avaluar la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de ramats a fi de reforçar el manteniment de les franges de protecció contra incendis (és previst l’inici dels treballs durant el 2008), i de la implantació de sistemes de generació de calor a partir de biomassa (actualment s’ha restringit el seu possible ús a instal•lacions públiques).

Al final del 2007 s’han adjudicat els treballs de redacció del Pla director de les muntanyes del Baix, amb una previsió d’un any per a la seva redacció.

El 1997 es constitueix Molins Energia SL i el 1999 s’adjudica el concurs públic per a la construcció de la central i l’explotació del servei a Biomassa Energia SL, del grup CASSA. Actualment Molins Energia SL està formada per l’Ajuntament de Molins de Rei (15%), l’Institut Català de l’Energia (15%), l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (15%) i Biomassa Energia SL (55%).

El 2001 va començar la generació i distribució de calor a partir de biomassa per a aigua calenta sanitària i calefacció, que dóna servei a 695 habitatges (uns 2.000 habitants) del barri de la Granja.

La instal·lació consta de tres parts:
• Una central situada a 1.000 metres del barri, que gestiona dues calderes, on es genera la calor en forma d’aigua calenta a 90 ºC a partir de la combustió de biomassa (residus de fruits secs, restes forestals...)
• La xarxa de distribució de calor, de 4.734 metres, amb canonades fins als punts de consum
• Mòduls d’intercanvi i comptador de consum de calor individual per a cada habitatge o equipament, que dóna el servei d’aigua calenta sanitària i calefacció

El 2006 es va incorporar a la central una segona caldera de biomassa de 2 MW amb la finalitat d’ampliar el subministrament a nous equipaments: a partir del mes d’abril del 2008 es començarà a donar servei a l’escola La Sínia, i està previst que en un futur es doni servei a un nou centre d’atenció primària, a una nova residència sociosanitària i a nous habitatges.

La planta depuradora del Besòs és la més gran de Catalunya. Tracta les aigües residuals de Barcelona ciutat (entre el 65% i el 70% del total), Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana. Fins ara la depuradora realitzava únicament un pretractament i un tractament primari de tipus fisicoquímic. Les noves infraestructures permeten la millora de la qualitat de l’aigua del mar en el litoral nord barcelonès, la modernització de la planta depuradora existent, la reducció de l’ús de reactius (eliminant el procés fisicoquímic actual), la millora de la desodorització i la integració de la planta en l’entorn urbà.

La gestió de la construcció correspon a l’empresa DepurBaix, SA. El projecte suposa una inversió aproximada de 150 milions d’euros. En el finançament hi participa el Ministeri de Medi Ambient, amb ajuts del Fons de Cohesió de la Unió Europea (85%), i l’Agència Catalana de l’Aigua (15%). 

Durant l’any 2006 s’han finalitzat les obres de l’ampliació a tractament biològic i les instal·lacions d’equips que permeten complir amb els objectius de la Directiva comunitària 91/271/CEE, de tractament d’aigües residuals urbanes. Actualment s’estan executant unes obres complementàries que finalitzaran després de l’estiu del 2007. Un cop acabades les obres, l’EDAR del Besòs se cedirà a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus per a la seva explotació.

El segon i tercer ecoparcs de l’Àrea Metropolitana –l’ecoparc de Barcelona, situat a la Zona Franca, opera amb normalitat des d’agost del 2001– estan situats a Montcada i a Sant Adrià respectivament. L’ecoparc de Montcada el 2004 va entrar en fase de proves i rendiment i s’inaugurarà el proper mes d’abril del 2005; l’ecoparc de Sant Adrià es preveu que entri en funcionament el juny del 2005.

La depuradora va començar a funcionar en una primera fase el juny del 2002 i un any més tard va finalitzar la segona fase, que va posar en marxa el tractament biològic. A l’actualitat estan en construcció les instal·lacions que permetran reutilitzar el 40% de l’aigua que recicla la depuradora. L’aigua depurada es destinarà al manteniment del cabdal ecològic del riu Llobregat, a la formació d’una barrera contra la intrusió salina i al reg agrícola. Està prevista la seva posada en funcionament l’estiu del 2006.