L'Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà està portant a terme el projecte de la creació del Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà. Aquest Parc constituirà un centre d'interpretació sobre el neolític que ofereix la visita a un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa, com també diversos serveis i activitats de caràcter cultural. Durant el 2006 s’inaugurarà una nova instal·lació museogràfica de presentació del jaciment de les mines prehistòriques. Es preveu que el Parc obri les portes durant el primer semestre de l’any.
El Parc Mediterrani de Tecnologia (PMT), impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya, té com a objectiu potenciar un espai físic multidisciplinar de formació, recerca, innovació, transferència de coneixement i connexió amb empreses de contingut tecnològic. Les especialitats que integren el PMT són tecnologies de la informació i de les comunicacions, aeronàutica, biotecnologia i enginyeria agroalimentària, tecnologies de la geoinformació, tecnologies de la llum i tecnologies associades al medi ambient. Durant l’any 2005 han entrat en funcionament l’Institut de Ciències Fotòniques, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i l’Edifici Campus.
El superordinador MareNostrum, instal·lat al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i fabricat per IBM, ocupa el lloc número 8 en el rànking de superordinador més potents del món i el primer lloc d’Europa, segons la llista de novembre de 2005 de Top 500. Durant el 2005 es van firmar diversos convenis de col•laboració amb el centre de Supercomputació de l’Acadèmia Rusa de Ciències (JSCC), la Fundación Centro Tecnológico de Supercomputación de Galicia, i l’Instituto Astrofísico de Canarias, entre d’altres. L’objectiu de tots els acords és donar suport de càlcul als centres esmentats. Així mateix, es plantejaran jornades conjuntes per donar a conèixer les possibilitats d'utilització del BSC-CNS a la resta de la comunitat científica.
Barcelona Activa va emprendre la transformació del Fòrum Nord en un nou parc tecnològic urbà a fi de dotar la ciutat d’un nou pol d’innovació i activitat econòmica. El Parc Tecnològic Barcelona Nord aporta dos factors diferenciadors importants respecte a la majoria de parcs tecnològics: d’una banda, representa una aposta per un espai integrat al barri i compartit amb la ciutadania; d’una altra, les empreses instal·lades tenen una clara orientació al mercat: produeixen i comercialitzen el resultat del seu talent innovador.
El parc té una clara vocació de col·laborar estretament amb el sistema universitari i els centres de recerca, a més forma part de les xarxes de parcs científics catalans, estatals i internacionals (XPCAT, APTE i IASP).
En una superfície de 10.000 m², el Parc Tecnològic Barcelona Nord ofereix serveis avançats de suport a la innovació, la consolidació, el creixement de les empreses i la divulgació i capacitació tecnològica:
• Centre d'empreses de base tecnològica: espais preparats per acollir petites empreses innovadores; acull una comunitat de quaranta-sis empreses tecnològiques.
• Plataforma de serveis empresarials: serveis logístics i empresarials de valor afegit per a les empreses instal·lades al parc, com també per a altres empreses innovadores de la ciutat.
• Cibernàrium: espai de més de 1.000 m² on formar-se i créixer, amb internet i un ampli programa d’activitats gratuïtes per a professionals, empreses i estudiants.
L'antiga fàbrica de Can Suris s’ha rehabilitat per tal de convertir-la en un centre de difusió de les noves tecnologies: el CitiLab Can Suris. Aquest equipament, promogut per la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, neix com a evolució, d’una banda, dels laboratoris de recerca universitaris i, d’una altra, dels telecentres i centres d’accés a internet actuals. El projecte rep el suport de l’empresa pública RED.ES en la seva vessant de difusió de les noves tecnologies envers els ciutadans i ciutadanes.
El CitiLab actuarà com espai orientat a activar, impulsar i estendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d’emprenedors, empreses i ciutadans. El mes de juny del 2007 es preveu la finalització de les obres de rehabilitació de l’edifici i es treballarà en els continguts. L’equipament s’inaugurarà el mes de setembre.
La millora del capital humà és una de les línies prioritàries d’actuació contemplades a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. En el marc de la Plataforma Innovació i Coneixement del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, el 2007 la Secretaria d’Economia del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Promoció Econòmica van impulsar un estudi sobre les polítiques d’atracció de talent a nivell internacional i la seva possible implementació a Catalunya
L’estudi va posar de manifest l’existència de factors positius -com el fet de tenir escoles de negocis de primer nivell, l’atractiu de la ciutat de Barcelona o el programa ICREA-, però també negatius -com els resultats deficients del sistema d’ensenyament primari i secundari, la baixa mobilitat del capital humà i el baix nivell de R+D-.
De l’estudi se’n derivaven un conjunt de mesures necessàries destinades a definir una política pròpia de gestió del talent. Una primera iniciativa de la Secretaria d’Economia i la Direcció General de Promoció Econòmica ha estat impulsar un treball que aprofundeix en el discurs i l’anàlisi de la situació de les polítiques d’atracció, retenció i gestió del talent a Catalunya, alhora que proposa actuacions en l’àmbit del talent en el camp de les empreses. També s’ha impulsat la introducció d’una línia d’atracció de talent a la revisió de l’Acord Estratègic 2008-2011.
La Barcelona GSE és una institució formada per les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), junt amb altres sis institucions que contribueixen al seu finançament: Grup Agbar, Banc Sabadell, Caixa Catalunya, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, Fundació d’Empresaris FemCAT i Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Aquesta coresponsabilitat entre sector públic i privat és un tret característic que dóna valor diferencial a la institució. L’objectiu de la Barcelona GSE és promoure estudis de postgrau en economia i ciències socials, dirigits a públic internacional, i reforçar el treball conjunt de les institucions acadèmiques que la fonamenten.
El curs 2007/08 s’ha iniciat amb quatre programes de màster que apleguen 100 estudiants, un 92% internacionals. Els programes, que el curs vinent s’ampliaran a sis, estan dirigits tant a potencials investigadors com a futurs professionals. La formació, íntegrament en anglès, té una durada d’un any i combina la base teòrica amb experiències professionals.
El 2008 la GSE, juntament amb el Centre de Referència en Economia Analítica (CREA), ha constituït la Barcelona GSE Research Network.
L’objectiu per al 2012 és ampliar l’oferta de programes de màster i arribar a 400 estudiants internacionals a temps complet.
L’informe “Propostes de millora de l’ensenyament públic a secundària”, aprovat el 8 de juliol del 2004, inclou deu recomanacions considerades prioritàries per millorar els resultats en aquest nivell educatiu, resultats que estan molt per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea. Hi ha dues qüestions especialment rellevants: el model organitzatiu dels centres i l’aprenentatge d’idiomes.
Pel que fa al model organitzatiu, aquest informe defensa la necessitat de redefinir el sistema d’exercici de les competències en matèria educativa, incorporant-hi de manera suficient l’Administració local i creant unes unitats territorials de dimensions idònies, autosuficients i amb la massa crítica adequada per resoldre els problemes que es plantegen quotidianament en el funcionament de l’escola pública.
El projecte de districte escolar vol impulsar la posada en marxa –dins l’àmbit de l’AMB i com a prova pilot– del nou sistema organitzatiu proposat al mateix informe. Durant el període 2005-2007 els responsables del projecte han tractat d’aconseguir l’acord institucional per implantar el projecte dins l’àmbit dels ajuntaments de Gavà, Viladecans, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, i d’identificar les regles bàsiques de funcionament del nou model.
Finalment, el novembre del 2007 la Conselleria d’Ensenyament ha donat a conèixer les bases per a una nova Llei d’educació de Catalunya. El nou projecte de llei inclou la proposta de creació de zones educatives –definides com “les que contenen com a mínim tots els elements que poden constituir el servei educatiu complet, tret, si escau, de l’oferta de formació professional”–, proposta que recull la filosofia del districte escolar.
El creixement global d’empreses locals és una prioritat per a la ciutat de Barcelona. És en aquest sentit que Barcelona Activa promou un dispositiu potent de programes per al creixement empresarial, amb múltiples iniciatives dirigides a facilitar el creixement d’empreses innovadores i l’enfortiment del teixit empresarial de la ciutat.
Els programes estan constituïts per la suma d’entorns d’innovació –com la incubadora i el parc tecnològic– per crear i fer créixer empreses competitives i amb projecció global, i d’altres iniciatives específiques, entre les quals destaquen:
• Seminaris Ready4Growth d’investment readiness, destinats a facilitar l’accés al finançament per créixer de noves empreses innovadores en els sectors de l’aeronàutica i l’espai, les ciències de la vida i els mèdia
• Participació a l’European Venture Contest, per atraure a la ciutat inversors privats destacats i connectar-los amb empreses locals
• Programa Invesat, perquè les empreses d’aeronàutica accedeixin a finançament internacional
• Programa DetectIT, perquè les microempreses de la ciutat accedeixin en millors condicions al finançament del VII Programa marc de la Unió Europea
• Programa de cooperació empresarial per estimular el networking i les oportunitats de negoci
• Iniciativa EurOffice Services, on la incubadora de Barcelona Activa és un node principal d’una xarxa integrada per 60 incubadores i parcs científics i tecnològics d’excel·lència, que ha de facilitar la internacionalització de les empreses locals
• Ponts tecnològics i d’innovació, per fomentar les relacions comercials i l’aprenentatge de models de negoci innovadors, amb destinacions com ara Boston, Silicon Valley i la Xina
• Disseny i producció del Pla estratègic de creixement, una aplicació on lineper facilitar el creixement empresarial, dissenyat conjuntament amb l’IESE, que es posarà en funcionament el 2008
Durant el 2008 s'ha completat la construcció d'ESADE Creapolis, un parc d’innovació que crea un ecosistema únic en el qual les empreses, els estudiants, la docència i el món tecnològic i científic conflueixen i interaccionen amb l’objectiu de detectar les oportunitats i crear les organitzacions que definiran el futur.
L’edifici Creapolis està dissenyat per allotjar iniciatives naixents i empreses consolidades, inquietes i amb caràcter innovador. Oferirà oficines i infraestructures de primer nivell amb l’objectiu de fomentar l’encreuament de coneixement, accelerar la innovació i enfortir l’avantatge competitiu de les empreses. Les instal·lacions estan situades als terrenys del Centre Borja, a Sant Cugat del Vallès, i disposen de 20.000 m² d’espais totalment flexibles i de locals amb tots els serveis i facilitats dels nous entorns de treball, unes activitats i uns serveis rigorosos, gestionats de manera centralitzada a mida dels participants, que inclouen servei de pàrquing.
Creapolis està en funcionament des de febrer del 2009, any durant el qual es preveu endegar les activitats següents:
El Centre Tecnològic de l’Aigua - CETaqua (fundació privada sense ànim de lucre) és un organisme integrador i gestor de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació en el camp del cicle integral de l’aigua, que posa l’èmfasi en el cicle urbà i té vocació nacional i internacional. Els socis fundadors de CETaqua són Aigües de Barcelona (Agbar), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
CETaqua té com a objectius el desenvolupament i l’execució de projectes de R+D+i en l’àmbit del cicle integral de l’aigua. L’objectiu és desenvolupar l’activitat investigadora amb rigor científic i oferir resposta a problemes reals per a la societat, el món empresarial i les administracions. CETaqua vol ser centre de referència en la producció, divulgació i transferència científica dels coneixements adquirits en la investigació del cicle integral de l’aigua.
CETaqua va iniciar les activitats el 2007 i actualment té en marxa sis línies d’investigació estratègiques:
1. Recursos alternatius; 2. Impacte del canvi global; 3. Gestió eficient de les infraestructures; 4. Medi ambient i salut; 5. Energia i salut, i 6. Gestió de la demanda de l’aigua.
El pressupost de CETaqua de l'any 2008 va ser de 4,6 milions de euros.
HiT Barcelona és una iniciativa promoguda pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que compta amb la participació i el suport del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Caixa i la Fira de Barcelona. Aquestes entitats constitueixen el seu comitè executiu i van acordar que fos Fira Barcelona l’entitat organitzadora de l’esdeveniment.
Es tracta d'una iniciativa que vol situar Barcelona com a referent en l’agenda global dels processos d’innovació. En especial, en els sectors que fan un ús intensiu de la tecnologia en el seu desenvolupament empresarial.
La primera edició va estar dedicada a tres sectors: salut, energies netes i renovables, i tecnologies de la informació i de les telecomunicacions, i va tenir lloc els dies 17, 18 i 19 de juny de 2009 al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. Va comptar amb una participació, en nombre d’inscripcions, de 2.010 assistents, i cal destacar la participació internacional, atès que el 72’7% dels inscrits eren de l’estranger.
En el marc del HiT, i amb el suport de la Caixa, va tenir lloc la fase final d’una competició mundial d’emprenedors i projectes empresarials innovadors. Hi van participar les escoles de negoci més importants del món, i un comitè d’alt nivell, coordinat pel professor Jerry Engel, de la Universitat de Berkeley de Califòrnia, va seleccionar les iniciatives de més interès.
Mater, el Centre de Materials del FAD (Foment de les Arts i del Disseny), és un centre d'investigació, consulta i assessorament sobre nous materials i les seves tecnologies associades adreçat a empreses i professionals.
Des del Centre de Materials es duu a terme una tasca permanent de vigilància tecnològica dels diferents sectors econòmics (biotecnologia, farmàcia, energia, construcció, transport, etc.), que reporta un coneixement permanent sobre l'estat de la innovació en el camp dels materials i afavoreix la transferència de coneixement i tecnologia en l'activitat d'assessorament.
Al llarg de l'any 2009 des de Mater s'han assessorat noranta-vuit empreses i s'han organitzat activitats de divulgació i formació, amb l'exposició "Mater in progress. Nous materials, nova indústria" com a màxim exponent. L'exposició mostra més de 350 projectes innovadors d'empreses, professionals, centres tecnològics i universitats del nostre país. L'any 2009 va itinerar a Saragossa i Madrid, on la van visitar més de 24.000 persones.
A part de l'activitat habitual del centre, l'any 2010 es desenvoluparà el portal Mater 2.0, una web col·laborativa en la qual els usuaris podran consultar i aportar continguts sobre nous materials. A més, es planteja transformar l’exposició itinerant en una mostra permanent per donar més visibilitat als projectes innovadors portats a terme pel nostre teixit empresarial.
L’alcade de Barcelona, Jordi Hereu, anuncia la creació d’un clúster d’educació superior de Barcelona el 2011.
L'impuls del clúster d’educació superior de Barcelona deriva dels estudis de prospectiva en el marc de l’elaboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona-Visió 2020, en què s’identifica l’educació superior com un dels potencials sectors tractors per a l’economia de l'àrea metropolitana.
Aquesta constatació s'ha vist reforçada pels canvis en el model de formació superior al conjunt d’Europa, iniciats amb la Declaració de Bolonya i que han donat lloc a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). La plena implantació de l’EEES a Catalunya ha comportat, a partir del curs 2007-2008, la posada en marxa d’una important oferta de màsters oficials que, prèvia superació d'un procés de verificació, poden ser impartits tant per les universitats públiques com per les privades.
Això ha possibilitat un fort desenvolupament d’aquest nivell formatiu, ja que ha permès sumar aquesta nova oferta a la de les principals escoles de negoci de la ciutat, que compten ja amb un gran reconeixement i una important capacitat d’atracció d’estudiants estrangers. Així, aquest nivell d'oferta formativa pot esdevenir un veritable sector econòmic per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els integrants del clúster són universitats públiques i privades, fundacions universitàries, escoles de negocis i plataformes interuniversitàries de postgrau.
Durant el 2010 s’han dut a terme les següents actuacions:
Per al 2011 es preveu les següents actuacions:
La font de llum de sincrotró Alba és la instal·lació científica singular més important del sud-oest d'Europa. La instal·lació consisteix en un accelerador lineal i un sincrotró que acceleren electrons a velocitats pròximes a la de la llum, a una energia de 3 GeV. A continuació, els electrons s'injecten en una anella d'emmagatzematge d'un perímetre de 270 metres, optimitzada per produir radiació electromagnètica d'un continu de longituds d'ona, des de l'infraroig fins als raigs X. Les seves característiques com a font de tercera generació, en la qual la major part de la llum provindrà de dispositius d'inserció (oscil·ladors i onduladors), la fan equiparable a les noves instal·lacions d'Alemanya, Suïssa, França i el Regne Unit.
L'any 2011 s'ha fet la posada a punt del complex d'acceleradors i de les estacions experimentals, les quals utilitzen les tècniques següents:
‐ Estructura de materials amb difracció de raigs X
‐ Tomografia criogènica i espectroscòpia de raigs X
‐ Difracció de raigs X de materials no cristal·lins
‐ Cristal·lografia de proteïnes
‐ Espectroscòpia d'absorció de raigs X
‐ Modelatge magnètic a escala nanomètrica per via microscòpia de fotoemissió d'electrons
‐ Química de superfície a través de fotoemissió a pressió propera a l'ambiental
‐ Magnetisme, magnetisme de superfície i estructura magnètica
L'any 2012 s'iniciaran rutinàriament els experiments amb usuaris externs.
El Centre de Formació Tecnològica per a Professionals i Pimes està situat a la primera planta de l'edifici Media-TIC de Barcelona. Promou i ofereix formació professionalitzadora per a les persones en edat de treballar. Assessorat per un consell d'experts en l'àmbit de les TIC, el Centre de Formació Tecnològica per a Professionals i Pimes és un exemple de col·laboració publicoprivada.
L'any 2011, més de 75.000 usuaris han participat en activitats formatives o de divulgació relacionades amb les TIC en els diferents espais de capacitació i divulgació tecnològica. A més, s'ha ampliat l'oferta formativa a través d'una nova línia de continguts segmentats per sectors professionals, així com d'activitats per a experts molt especialitzats. En conjunt, les activitats destinades als professionals han registrat 23.273 participants.
Els estudis d'impacte de l'activitat per a professionals revelen que set de cada deu participants en activitats de progrés professional creuen que les activitats han millorat les seves competències professionals. Així mateix, més del 30% dels participants en aquestes activitats creuen que aquestes activitats els han permès arribar a nous mercats o fer nous clients.
Do it in Barcelona és una iniciativa de ciutat per a l'atracció i retenció de talent global a Barcelona. Nascut a final del 2009, el programa ha esdevingut una porta d'entrada per al progrés professional dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i del millor talent internacional. Do it in Barcelona ofereix informació d'interès i accés als serveis professionals útils per als emprenedors, professionals, investigadors i estudiants universitaris que es plantegen instal·lar-se a la ciutat. La cartera de serveis es configura en quatre itineraris per a cadascun dels grups objectiu i un itinerari transversal de suport a l'aterratge de la persona a la ciutat (cerca d'habitatge, escoles, tràmits, etc.). El 2011 ha entrat en funcionament el programa "Benvinguda a Barcelona", un conjunt de tràmits municipals en línia relacionats amb l'empadronament.
Promogut per l'Ajuntament de Barcelona, a través de la seva agència de desenvolupament local, Barcelona Activa, Do it in Barcelona compta amb AGAUR i BCU com a socis directes en la provisió dels serveis dels itineraris de "Recerca" i "Estudis", respectivament. A més, col·laboren en la difusió del programa, tant en l'àmbit internacional com local, Esade Alumni, IESE, Gild International, Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, el Gremi d'Hotels de Barcelona, AENA i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Des del 2009, s'han atès més de 1.600 persones.
Des de l’any 2009, el projecte Barcelona Economic Triangle ha estat un dels principals productes per a la promoció internacional de l’oferta immobiliària metropolitana i les oportunitats d’inversió del nostre territori.
Els socis del projecte, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, treballen plegats per presentar a l’exterior diferents projectes que doten de sòl a noves activitats empresarials basades en l’economia del coneixement, s’integren en el seu entorn, potencien la mobilitat sostenible i es vinculen amb universitats i centres de recerca i innovació.
Aquest projecte ha estat el laboratori en què s’ha provat per primera vegada una promoció sectorial metropolitana, amb el lideratge de la marca Barcelona i amb la voluntat d’implicar no només el territori, sinó també socis privats que han vist aquesta iniciativa de manera positiva per a la seva estratègia d’internacionalització.
L’any 2011 ha mostrat la vigència del projecte i la seva estratègia de promoció internacional: la participació d’empreses privades ja està consolidada i s’ha complementat el missatge i la proposta de valor del nostre territori davant els diferents escenaris internacionals en què s’ha estat present. Les accions de promoció més destacades d’aquest any han estat novament les dues fires immobiliàries més importants que se celebren a Europa: Mipim i Expo Real.
El 2011, el Parc Científic Barcelona (PCB) ha finalitzat el seu projecte d'ampliació, que li ha permès augmentar l'espai de laboratoris de l'edifici Clúster i reestructurar les torres R+D+I, que ja funcionen a ple rendiment, on s'han instal·lat les seus d'empreses, instituts de recerca i altres entitats vinculades amb la recerca i la innovació, com, per exemple, el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica.
Els nous espais de laboratori presenten unes condicions tècniques excel·lents per acollir instal·lacions de recerca d'alt nivell, ja que estan equipats amb fibra òptica d'última generació i disposen de subministrament elèctric sense interrupcions, gràcies a la creació d'una anella amb tres estacions transformadores de 12 MW de potència total.
L'ampliació ha inclòs també la construcció d'un pàrquing de 512 places, amb 11 places de recàrrega per cotxes elèctrics i 2 de motos; és el pàrquing de la ciutat amb més places de recàrrega elèctrica. S'ha obert també una nova rambla per a vianants que connectarà el carrer Baldiri Reixac i l'avinguda del Dr. Gregorio Marañón, on s'ubicarà l'entrada principal del PCB.
Acabat ja el projecte arquitectònic, durant el 2012 s'habilitarà un nou auditori de quatre-centes places, així com un nou espai d'exposicions, sales de congressos i un restaurant. Amb la finalització d'aquests serveis conclourà l'ampliació del PCB, un projecte de ciutat que es va crear amb l'objectiu de facilitar la transferència de coneixement de la universitat a la societat i contribuir a crear un nou teixit empresarial que facilités el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
El Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, fruit de l'acord assolit fa quatre anys entre l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Boi, s'estableix com una xarxa d'equipaments assistencials, docents i de recerca situats en un mateix recinte obert i integrats en quatre grans àrees:
‐ Hospital General
‐ Salut Mental
‐ Discapacitat Intel·lectual
‐ Sociosanitària
Aquesta estructura permet proporcionar una atenció integral de qualitat, tant en l'àmbit sanitari com en l'àmbit social, i potenciar un model proactiu de serveis de base comunitària.
L'any 2011 s'ha culminat el procés d'obertura del parc sanitari a la ciutadania: s'han enderrocat els murs i s'ha convertit en zona verda d'ús públic els espais oberts de les més de deu hectàrees que ocupa aquest recinte. Aquesta acció ha significat un increment substancial de l'espai públic, una integració del parc a la ciutat i un pas important en el procés de relligar la xarxa urbana i connectar els diferents barris.
Malgrat l'adversa conjuntura econòmica actual, la voluntat dels gestors d'aquest parc i de les administracions públiques és reforçar i consolidar la seva oferta assistencial i promoure accions en els àmbits de la docència i la recerca translacional, especialment pel que fa a la salut mental comunitària, amb el suport del Clúster de Salut Mental de Catalunya, que corporativament estem impulsant.
La posada en funcionament del projecte Fira de Barcelona Gran Via, ubicat entre els municipis de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, ha impulsat el desenvolupament econòmic i social del país.
El recinte de Gran Via compta, des del mes de setembre passat, amb dos nous espais d'exposició, els pavellons 5 i 7, que afegeixen 40.000 m2 bruts a la seva superfície i que es van inaugurar el mes de setembre per acollir l'ITMA, la fira més important del món sobre tecnologia tèxtil.
Aquests pavellons, a més de disposar de la més alta tecnologia firal, disposen de sis àmbits de restauració: dos de tipus fast food, dos restaurants de cuina tradicional i dos locals amb oferta mixta de bar i menjar ràpid.
Durant el 2011, també s'ha posat en marxa l'ampliació de la planta fotovoltaica d'1,1 MW instal·lada sobre les cobertes dels pavellons 5 i 7. Aquesta planta consta de gairebé 6.700 mòduls fotovoltaics més i ha suposat una inversió de 3,2 milions d'euros.
D'aquesta manera, la Fira de Barcelona té una de les plantes fotovoltaiques més importants del món que s'han instal·lat sobre coberta en edificis públics.
L'any 2012, Fira 2000 s'encarregarà de la construcció d'urbanitzacions a l'entorn del recinte i de l'acabament de dos nous centres de convencions en l'espina central del recinte firal.
