Oriol Estela: 'Entenem l'estratègia com la forma de gestionar la transició cap a un nou model urbà amb l'objectiu de reduir les desigualtats i la segregació urbana'

El coordinador general del PEMB situa els reptes de la metròpolis del futur en la jornada 'Ciutat 2050' organitzada pel Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya en el marc del Congrés de les Professions

  • 15-06-2017
  • Actualitat del PEMB
  • 89 Lectures

El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha participat en la jornada de debat organitzada pel Col·legi d'Ambientòlegs de CatalunyaCiutat 2050” per reflexionar sobre les tendències i previsions de futur en la planificació i la gestió de l'hàbitat urbà. En la seva intervenció La ciutat que es viu, Estela ha situat les desigualtats i la segregació urbana com a nucli essencial d'allò que cal combatre en la transició cap al nou model urbà que imposen les  macrotendències amb visió 2030, en particular les que tenen a veure amb aspectes econòmics i socials.

Oriol Estela durant la seva intervenció a la Jornada 'Ciutat 2050' del COAMB
Oriol Estela durant la seva intervenció a la Jornada 'Ciutat 2050' del COAMB

De manera introductòria, el coordinador general del PEMB ha destacat sis transformacions amb horitzó 2030 que afectaran directament el model urbà; l'alentiment del creixement econòmic, els canvis en els patrons de la globalització econòmica, l'envelliment de la població i els nous moviments migratoris, el procés d'urbanització, el canvi climàtic i la revolució industrial i tecnològica. Davant aquesta realitat, “El gran repte per a les ciutats és combatre les desigualtats i la segregació urbana”, explica Estela, “Les tendències ens diuen que la ciutat del 2030 serà més envellida, més diversa, més compacta, amb noves fonts d'energia i nous patrons i mitjans de mobilitat, amb una economia més plural però també més polaritzada, un nou model de benestar deslligat de la vida laboral i de la solidaritat intergeneracional i un govern d'abast metropolità. Necessitem estratègies que ens ajudin en la gestió de la transició cap a aquest nou model urbà sense que quedi ningú enrere”.

Per tal d'assolir aquest objectiu de gestió de les transicions, el coordinador general del PEMB ha situat alguns dels reptes socioeconòmics que les ciutats han de tenir en compte com ara l'adaptació a les necessitats de la gent gran, l'accés a l'habitatge, el futur del treball (qui treballarà? qui cobrarà i quant per fer-ho? qui tributarà?) o del comerç urbà (davant l'empenta del model d'Amazon), la relocalització financera, la irrupció del capital immobiliari internacional o la reintegració del turisme. A més, Estela ha volgut fer èmfasi, també, en la dimensió filosòfica; “Som capaços ja de fabricar hamburgueses amb cèl·lules mare sense intervenció de cap vaca i un robot és capaç de pintar un Rembrandt després de processar tots els quadres del pintor... Quin és l'espai que queda per als humans? Què faran? Què crearan? Quina motivació hi haurà per formar-se de cara al futur?”; per això el coordinador general del PEMB creu que “hem de tornar a aprendre a fer coses amb les nostres mans per a ser més autònoms, és el que ens dóna sentit com a humans”.

Finalment i des del punt de vista de la governança, Estela considera fonamental la definició d'un model propi i la construcció del relat de ciutat. Tot això, des d'una dimensió metropolitana, perquè “hem d'entendre que la ciutat o serà metropolitana o no serà, aquest és un dels reptes més importants que tenim”, ha acabat.

En la jornada han participat experts de diferents àmbits per debatre sobre com veuen la ciutat del 2050 que ha d'adaptar-se al canvi climàtic i altres reptes ambientals. El biòleg Xavier Mayor ha parlat sobre “La ciutat que integra la natura. Resiliència urbana, verd urbà i solucions basades en la natura”; Coque Claret i Dani Calatayud de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès han explicat “La ciutat a la qual els edificis aporten solucions” i Jordi López Bernasat, vocal de Tecnologia i Societat de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicacions, ha exposat “La ciutat que es comunica”. La trobada ha acabat amb un debat obert entre els assistents i els cinc ponents.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies